Però no us deixo sols. Aquest blog i les seves entrades passen al nou blog: Ja ho trobarem. L'antic contingut també ha estat traslladat allà. Ara només em cal veure com tradueixo tot el bloc nou al català. Més complicat que el que sembla.
Us prometo les mateixes o més parides. Posaré informació sobre viatges, fotografia, i les meves parides habituals.
Us hi espero! Records!
divendres, 16 d’abril del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
Comença l'estrès
Avui he començat dos mòduls alhora del màster, i em pensava que només en tindria un. Per tant, això implica que em passaré tres setmanes anant de bòlit.
A més, aquesta tarda a les 4 tinc l'examen del nivell ACTIC mitjà. No puc fer el nivell avançat perquè encara no existeix. Què posaré al meu currículum? Nivell 2? Nivell Mitjà? Si poso nivell 2, l'empleador es preguntarà: quants nivells deu haver? És com els jocs de rol? En pot haver 20? I si podo nivell mitjà, es pensarà que sóc mediocre? Dirà que hi ha nivell avançat i pensarà que sóc un vago?
Merda. Vaig de bòlit i em foto a actualitzar el blog. Sóc especialista en complicar-me la vida. Si més no, el mòdul 5 del màster parla de la web 2.0 i estic estudiant de què vam els blogs. Si trobeu una entrada estranya, no us preocupeu. Es tracta només d'una pràctica.
Un altre dia tindré més gràcia. Ho prometo.
A més, aquesta tarda a les 4 tinc l'examen del nivell ACTIC mitjà. No puc fer el nivell avançat perquè encara no existeix. Què posaré al meu currículum? Nivell 2? Nivell Mitjà? Si poso nivell 2, l'empleador es preguntarà: quants nivells deu haver? És com els jocs de rol? En pot haver 20? I si podo nivell mitjà, es pensarà que sóc mediocre? Dirà que hi ha nivell avançat i pensarà que sóc un vago?
Merda. Vaig de bòlit i em foto a actualitzar el blog. Sóc especialista en complicar-me la vida. Si més no, el mòdul 5 del màster parla de la web 2.0 i estic estudiant de què vam els blogs. Si trobeu una entrada estranya, no us preocupeu. Es tracta només d'una pràctica.
Un altre dia tindré més gràcia. Ho prometo.
dimarts, 23 de febrer del 2010
Pugeu els sous, fills de puta!!!
Fantàstica la 'última guinda' d'aquesta setmana a El jueves (número 1708). Les pàgines 63-65 us obriran més els ulls que qualsevol llibre d'economia actual. Podria haver caigut en la temptació de deixar-me dur per la tendència de l'autor (tot i que no conec la seva filiació política). Per tant, m'he dedicat a contrastar la informació que hi apareixia.
L'esmentada història parla de l'economia submergida a Espanya, una de les gràcies de merda que hem de suportar per ser el país tercermundista que som. Malauradament, també hi incloc Catalunya. Jo mateix vaig estar sortint uns anys (tothom té un passat d'idiota, i no me n'escapo) amb la filla d'un d'aquests mini Jesús Giles que tenia una empresa de construcció subcontractada, treballant en negre i acompanyant-la a comprar el pa amb bitllets de 10,000 pessetes.
Es diu que precisament els elements neoconservadors parlen de què aquest tipus d'economia és necessaria en temps de crisi, ja que l'economia regularitzada del govern, que extorsiona els empresaris amb impostos per tal de mantenir un país amb àmplia cobertura social i laboral va contra els principis del sacrosant mercat. Així, doncs apareixen les següents excuses per a justificar aquestes merdes:
- Els aturats són uns vagos i uns paràsits, és a dir, qui no treballi, que no cobri. Clar, no em crea GENS d'ANGOIXA el fet de que em costi trobar feina.
- Els sindicats són uns poca-vergonyes, perquè els enllaços sindicals són inviolables i es passen el dia tocant-se els collons. No entraré en casos particulars, però sí que sé que no aconsegueixen que els sous pugin el que seria desitjable.
- S'ha de rebaixar la pressió fiscal cap a les empreses, quan aquestes tenen uns beneficis que en l'època d'Aznar van pujar un 30% i els sous van pujar un poder adquisitiu del 3%. En els 4 primers anys!!!! Espanya té una pressió fiscal molt més baixa que els països europeus (recalco el tema europeus, perquè precisament són els nòrdics i França).
- Cal flexibilitzar el mercat laboral, o el que és el mateix, que els treballadors es comprin vaselina. En aquests temps de crisi, els sous han baixat bastant com per a trobar-me una oferta de feina per a llicenciat a 12,000 euros bruts/any (o 830 euros nets al mes per una jornada completa, s'entén).
Això darrer ha estat el que m'ha encés la sang. He buscat una taula comparativa dels salaris mínims interprofessionals. Són dades de fa dos anys, ara està en 728. 12,000, per un llicenciat, amb un 11% IRPF (no sé si després toca pagar a hisenda el restant 7 fins el 18) queda en 890... en 12 pagues!
Sigueu legals, cabrons, que sabeu que podeu pagar més (en blanc). Sabeu que us ho podeu permetre, però NO VOLEU perquè en aquest país no anem a ser competitius, sinó a reduir costos. Estem pagant una educació per a cervellets que s'acaben anant del país a llocs on paguen de veritat: estem pagant la formació d'enginyers, metges, infermeres, a l'estranger.
No em vingueu amb la merda de què no som França ni Suècia. No ho som perquè ni PSOE ni PP ho han volgut. Però sou els que poden fer el primer pas per a retenir els treballadors qualificats i amb carrera. Aquells a qui ens van dir que 'tenir una carrera és el millor que pots fer'.
Avui no és de broma. He vingut emprenyat, mira per on.
L'esmentada història parla de l'economia submergida a Espanya, una de les gràcies de merda que hem de suportar per ser el país tercermundista que som. Malauradament, també hi incloc Catalunya. Jo mateix vaig estar sortint uns anys (tothom té un passat d'idiota, i no me n'escapo) amb la filla d'un d'aquests mini Jesús Giles que tenia una empresa de construcció subcontractada, treballant en negre i acompanyant-la a comprar el pa amb bitllets de 10,000 pessetes.
Es diu que precisament els elements neoconservadors parlen de què aquest tipus d'economia és necessaria en temps de crisi, ja que l'economia regularitzada del govern, que extorsiona els empresaris amb impostos per tal de mantenir un país amb àmplia cobertura social i laboral va contra els principis del sacrosant mercat. Així, doncs apareixen les següents excuses per a justificar aquestes merdes:
- Els aturats són uns vagos i uns paràsits, és a dir, qui no treballi, que no cobri. Clar, no em crea GENS d'ANGOIXA el fet de que em costi trobar feina.
- Els sindicats són uns poca-vergonyes, perquè els enllaços sindicals són inviolables i es passen el dia tocant-se els collons. No entraré en casos particulars, però sí que sé que no aconsegueixen que els sous pugin el que seria desitjable.
- S'ha de rebaixar la pressió fiscal cap a les empreses, quan aquestes tenen uns beneficis que en l'època d'Aznar van pujar un 30% i els sous van pujar un poder adquisitiu del 3%. En els 4 primers anys!!!! Espanya té una pressió fiscal molt més baixa que els països europeus (recalco el tema europeus, perquè precisament són els nòrdics i França).
- Cal flexibilitzar el mercat laboral, o el que és el mateix, que els treballadors es comprin vaselina. En aquests temps de crisi, els sous han baixat bastant com per a trobar-me una oferta de feina per a llicenciat a 12,000 euros bruts/any (o 830 euros nets al mes per una jornada completa, s'entén).
Això darrer ha estat el que m'ha encés la sang. He buscat una taula comparativa dels salaris mínims interprofessionals. Són dades de fa dos anys, ara està en 728. 12,000, per un llicenciat, amb un 11% IRPF (no sé si després toca pagar a hisenda el restant 7 fins el 18) queda en 890... en 12 pagues!
Sigueu legals, cabrons, que sabeu que podeu pagar més (en blanc). Sabeu que us ho podeu permetre, però NO VOLEU perquè en aquest país no anem a ser competitius, sinó a reduir costos. Estem pagant una educació per a cervellets que s'acaben anant del país a llocs on paguen de veritat: estem pagant la formació d'enginyers, metges, infermeres, a l'estranger.
No em vingueu amb la merda de què no som França ni Suècia. No ho som perquè ni PSOE ni PP ho han volgut. Però sou els que poden fer el primer pas per a retenir els treballadors qualificats i amb carrera. Aquells a qui ens van dir que 'tenir una carrera és el millor que pots fer'.
Avui no és de broma. He vingut emprenyat, mira per on.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
