Fa una setmana, vaig sentir per la ràdio un programa en què parlaven de Feng Shui. Normalment, sóc reaci a les influències de coses que tenen influències màgiques, però aquesta vegada la conversa tenia sentit. Tot es reduia a què m'havia de treure de la vista aquelles coses que:
1) porten mal rollo o mals records
2) donen la sensació de desordre
3) no s'han fet servir durant un any
4) tenen punxes visibles.
Exceptuant la quarta (guardo els ganivets i les tisores cap per avall, i no guardo vidres trencats), vaig estar mirant trastos espatllats, elements inútils, superflus o que em portaven mal rollo per tal d'alleugerir el meu esperit en el pis de 55m2 on visc amb la parella. Després de 3 anys i mig, es compren coses que queden amuntegades i que fan més nosa que servei.
Ahir vaig estar des de les 10 del matí fins les 5 de la tarda decidint curosa i amorosament què triava, què posava, què recol·locava i què se n'anava al traster, després de fer inventari de coses duplicades. Partitures i llibrets duplicats o en mal estat, còmics vells, andròmines que no saps com han arribat al teu pis (incloent una marieta a piles que fa massatges), cables, eines, mòbils vells... en resum, coses que poden tenir una segona vida, però que 'no és el seu moment'.
Després de 7 hores d'intensa feina, i durant el ressorgiment de les meves lesions esportives (esquena i genoll), vaig començar a notar com el feng entrava a casa, el shui fluia pel meu esperit i enfortia el meu Ki. Ja tenia ganes de posar-me la Yokata (el kimono masculí), seure al mig del saló i celebrar la cerimònia del te...
I llavors vaig decidir posar el darrer llibre a l'estant renovat, lliure de caixes de jocs de taula que em 'molestaven la vista', reemplaçats per la fastuosa presència de llibres i de còmics que feien goig, col·locats per temàtica i tamany, per color i gruixor. El meu món decoratiu ja tenia sentit! Sentia la primavera de Vivaldi sense necessitat de posar el CD. Una lluminària em va omplir l'esperit! Els ocellets entraven a casa per aixecar la bata d'anar per casa (la glòria feta roba) del seu penjador i col·locar-me'l sobre les espatlles mentre amb una expressió bobalicona els donava les gràcies.
I, després de col·locar aquell darrer llibre, el destí va decidir que la meva situació espiritual no estava feta per al Feng Shui, per tant, va decidir despenjar l'estanteria del seu suport i llençar-me-la tota per sobre.
L'habitació es va convertir en Hiroshima. Chernobyl. Tunguska. Els tres anteriors. Tot junt.
Avui l'estanteria ja torna a estar posada. Em cago en el Feng Shui. Convertiré el meu despatx en una porquera. I n'estaré orgullós. Ho prometo.
1) porten mal rollo o mals records
2) donen la sensació de desordre
3) no s'han fet servir durant un any
4) tenen punxes visibles.
Exceptuant la quarta (guardo els ganivets i les tisores cap per avall, i no guardo vidres trencats), vaig estar mirant trastos espatllats, elements inútils, superflus o que em portaven mal rollo per tal d'alleugerir el meu esperit en el pis de 55m2 on visc amb la parella. Després de 3 anys i mig, es compren coses que queden amuntegades i que fan més nosa que servei.
Ahir vaig estar des de les 10 del matí fins les 5 de la tarda decidint curosa i amorosament què triava, què posava, què recol·locava i què se n'anava al traster, després de fer inventari de coses duplicades. Partitures i llibrets duplicats o en mal estat, còmics vells, andròmines que no saps com han arribat al teu pis (incloent una marieta a piles que fa massatges), cables, eines, mòbils vells... en resum, coses que poden tenir una segona vida, però que 'no és el seu moment'.
Després de 7 hores d'intensa feina, i durant el ressorgiment de les meves lesions esportives (esquena i genoll), vaig començar a notar com el feng entrava a casa, el shui fluia pel meu esperit i enfortia el meu Ki. Ja tenia ganes de posar-me la Yokata (el kimono masculí), seure al mig del saló i celebrar la cerimònia del te...
I llavors vaig decidir posar el darrer llibre a l'estant renovat, lliure de caixes de jocs de taula que em 'molestaven la vista', reemplaçats per la fastuosa presència de llibres i de còmics que feien goig, col·locats per temàtica i tamany, per color i gruixor. El meu món decoratiu ja tenia sentit! Sentia la primavera de Vivaldi sense necessitat de posar el CD. Una lluminària em va omplir l'esperit! Els ocellets entraven a casa per aixecar la bata d'anar per casa (la glòria feta roba) del seu penjador i col·locar-me'l sobre les espatlles mentre amb una expressió bobalicona els donava les gràcies.
I, després de col·locar aquell darrer llibre, el destí va decidir que la meva situació espiritual no estava feta per al Feng Shui, per tant, va decidir despenjar l'estanteria del seu suport i llençar-me-la tota per sobre.
L'habitació es va convertir en Hiroshima. Chernobyl. Tunguska. Els tres anteriors. Tot junt.
Avui l'estanteria ja torna a estar posada. Em cago en el Feng Shui. Convertiré el meu despatx en una porquera. I n'estaré orgullós. Ho prometo.
Aquesta és la perspectiva des d'on em va caure. De les dues, és la superior.
Entrades
