'¡Quiero ser anoréxica!'

No ho puc evitar. Em posa dels nervis. Darrerament, vaig veient les darreres remeses d'anuncis d'Special K.

Primerament, amb l'excusa de vendre les barretes, sortia un grup de dones histèriques perquè obrien el calaix de la seva taula de treball i es picaven les mans en un èxtasi histèric col·lectiu vade retro satanàs, com si el prendre alguna cosa entre hores fos pecat mortal.

Fa poc deien que 'no te saltes el desayuno. Está científicamente demostrado (no se sap per quina institució) que las mujeres que toman Special K durante el desayuno PESAN MENOS (amb dos collons més) que las que se lo saltan'. Ara, fins i tot tenen la barra de fer uns altres en què proposen la 'cena Special K'. A sopar també el mejunje dels pebrots.

Senyors de la casa d'Special K. Fotin-se aquestes convencions pel cul. Aquests anuncis m'ofenen. A mi i a molta gent. Estan venent la idea de què les dones pateixen atacs d'histèria i que necessiten menjar xocolata per sobreviure. També que s'han de sacrificar i menjar la seva merda amb xocolata o, com a alternativa, saltar-se l'esmorzar o sopar-ne, per a què vostès venguin més paquets de l'alpiste aquest.

La xocolata no aprima, no siguem incoherents. Això, ens han enganyat tota la vida. Aquí teniu la dieta per a histèriques:

1. El desayuno y cena Special K
   Desayuno
   30 gr. de Special K, 125 ml. de leche desnatada, 100 ml. de zumo de naranja, y un café.
   Cena
   40-60 gr. de Special K, 200 ml. de leche desnatada, una o varias piezas de fruta y ensalada verde opcional.
2. Haz algo de ejercicio
3. Come equilibradamente

Senyores (i senyors), si us voleu aprimar, mengeu variat (de tot) i feu exercici. No us enganyeu, una cosa sense l'altra no serveix de res. Feu només cas dels punts 2 i 3. El punt 1 és pur marketing. Ah! I els dietistes també existeixen per alguna cosa. No vull dir que tothom ens posem com foques, sinó que deixem d'enganyar-nos amb sopars de duro.

Parlem amb Déu

Trobat a una església de Tenerife, aquest passat mes de setembre...



Yuyu...

El capullo de Jerez!!

No sé si ho veureu bé, però al peu del cartell hi posa "Este disco está dedicado a mi madre 'La Pelona'..."

Sincerament, no entenc algú que esculli aquest nom com a artístic. Encara pot ser més denigrant per al flamenc si se'l considera una de les seves màximes figures. On ha quedat aquell entranyable 'chico de Jerez', 'cantaor de Jerez...'. Tot i que, si la moda és aquesta, voldria afegir noves incorporacions al món de l'espectacle jondo:

El Gilipollas de Valladolid

El tarao de Texas

En fi, ja que tots els blogs del món tenen, com a mínim, una entrada o dues fotent-se d'aquests dos personatges, havia de buscar una excusa per a fer-ho jo, oi...?

En fi... que "La Pelona" tuvo un "Capullo"...

Recòrtxulis!

I si un dia et deixes a casa el martell per trencar el vidre...?

Del mateix guionista del que va posar un toldo a un rellotge de sol per a què no es fes malbé i el que va demanar a ca'l sastre que li fessin una armilla llarga i amb mànigues.

Facebook = Diez Minutos + Spam

Estic arribant a pensar que Facebook s'està convertint en la web 2.0 de l'spam. La diferència rau en què, enlloc d'anar l'spam cap a tu, tu vas cap a l'spam. Tothom coneix la teva vida i el que et va passant si no vas amb compte o si ets tant exhibicionista que no t'importa. Els 'amics' poden posar fotografies teves que creies oblidades de la festa més humiliant que mai has viscut, potant borratxo sobre tu mateix. Cada dia em bombardegen invitacions a grups i aplicacions tipus 'Apunta't al freakisme', 'M'agraden les gambes', 'Les dones serem visibles al Facebook' (com si no ho fossin igual que tothom), etc. Enmig de tota aquesta voràgine, se'm vénen al cap idees com:

- Admiradors del paio que va tirar el guitarra d'Oasis al públic.
- Cèl·lules islamistes sense fronteres.
- Quin estafil·lococ sóc?
- Em burxo el nas, em menjo els mocs i participo en competicions de llençar burilles el més lluny possible.
- Jo també sóc copròfag!

Emm... sí, estic en algun grup, sí... però ho deixo per als meus contactes del Facebook...

El creador del grup 'Jo també gaudia amb els Dacs. I amb l'Escubidú. I amb els Trolls de la suerte'

Aquest vídeo sobre Facebook potser us el farà veure una mica diferent... amb mi, va funcionar:

Llocs perillosos

Aclariment

Passejant durant les Festes de Gràcia, vaig trobar una botiga de 'ves a saber què': una taula, res de gènere a les parets i aquest rètol a la porta. I em vaig començar a descollonar sol :-)

Wall-E 2!! I tal i com ha de ser!!!

Trobat als cinemes la Maquinista:




Sembla que la segona part dels robots nyonyus no serà tant poètica com la primera. I és que les productores americanes sempre saben què és el que els agrada a la gent.

I és que deixar un robot tirat a un planeta per a què reculli la merda i ja tornarem quan sigui un resort amb camps de golf ha de tenir les seves conseqüències.

Ja tinc blog!

La primera entrada de tots els blogs acostuma a ser 'per què he fet un blog' i 'què hi vull dir'. Ja us ho avanço:

NO EN TINC NI IDEA

Per capritx, perquè igual només dura aquesta entrada, perquè sí, perquè vull aprendre a ser creatiu... jo què sé. O perquè hi ha gent que admiro que en té un:

Berto dient mentides de pescador, o fardant de tita.

Berto Romero, la darrera grandíssima adquisició del món de la televisió. M'encanten els monologuistes, i aquest membre del Cansancio m'ha fet força el pes.

Quim Morales donant la seva tarja de presentació a un productor.

Quim Morales. Divertit i intel·ligent. Anava a posar també mordaç, però no sé què significa exactament. També sóc mandrós com per anar a buscar un diccionari. En resum, com dirien els argentins: graaaaaande, graaaaaaande... de lo mejor (después de Maradona).

Scott Adams és el que està en primer pla. L'altre és el guardaespatlles del seu compte corrent.

Scott Adams, autor de la tira de Dilbert. El considero un dels paios més pragmàtics, sarcàstics i intel·ligents que hi ha en el món de la tira còmica. Encara que sembli increïble, se'l considera una de les personalitats més influents del món dels negocis a Estats Units.

D'altra gent interessant que tampoc no em coneixen. he anat veient i que m'han arrossegat cap aquesta història com un xai: RacoDC, 1dia1causa, Rovell d'ou amb sucre, Ronya Mortis. No els deixeu passar (ni tampoc els altres blogs als que enllacen, que no tenen desperdici). Si treballeu en una oficina i no veuen la vostra pantalla, us garanteixen la improductivitat total!